HISTÒRIA ECONÒMICA
Al s.XIX, quan va tenir lloc la Revolució Industrial, Tordera seguia essent un poble agrícola i ramader. A finals d’aquest mateix segle Tordera va viure una vida d’esplendor de comerç local gràcies a què la primera línia de tren de Catalunya moria al poble i per aquest motiu es van obrir algunes fondes (com Cal Terrasà, que encara continua obert com a bar). En aquesta època, després de 30 anys, també va ser el boom del mercat tal i com el concebem actualment.
L’any 1953, a Tordera es va construir una empresa tèxtil anomenada Fibracolor. A partir d’aquí es va començar a abandonar el sector primari de l’agricultura per iniciar-se en el sector secundari (treballant a la fàbrica) i en el terciari, degut a la necessitat de cobrir les places de treball per abastir les necessitats que es derivaven dels treballadors de la fàbrica (metges, escoles, botigues d’alimentació, petits comerços, lampisteries, fusteries, construcció...).
Als anys 1980-1990, quan la indústria oriental comença a fer competència amb productes més econòmics el tèxtil, en general, entra en crisi, i tot i que Fibracolor és la última fàbrica en tancar, finalment acaba per desaparèixer (any 2006 – 2007).
A partir de l’any 1995, hi ha una onada de immigració provinent de Barcelona que ocasiona un increment de la població de manera que aquesta es duplica. Llavors Tordera s’ha d’adaptar a la tendència generalitzada de sortir a buscar oportunitats laborals fóra dels límits del propi terme municipal.
HISTÒRIA LOCAL
Segons el que ens han explicat, el poble ha canviat molt. No només ha tingut un gran creixement en quant a població, sinó que també les comunicacions han millorat molt. De fet, tordera gaudeix d’una localització estratègica immillorable: té tres aeroports en un radi d’hora i mitja de carretera (Barcelona, Girona i Perpinyà), ports a un màxim d’una hora (Barcelona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes…). A més a més, passen pel terme municipal carreteres de la importància de AP-2, l’N-2, AP-7, l’eix transversal està a 20 minuts de carretera. I hi ha ciutats com Barcelona, Girona, Vic, Mataró… a menys d’una hora de desplaçament per carretera.Durant els anys 60, 70 i 80 el poble va créixer molt considerablement ja que es van construir un gran nombre de segones residències, això va fer que sorgissin noves urbanitzacions a les rodalies del centre urbà com per exemple: Les Ferreres, Niágara Park, Tordera Park, Terrabrava...
Aquest creixement també va fer que altres barriades i urbanitzacions com Sant Andreu, Sant Pere, Sant Daniel, Mas Martí, Mas Reixach... on abans s’hi situaven masies (com Can Caselles, Can Tió, Can Palomeres...) creixessin considerablement.
Amb el temps, moltes d’aquestes segones residències van passar a ser les vivendes habituals de les famílies, moltes d’elles són les que hem fet referència anteriorment que venien de Barcelona i el seu cinturó.
Amb el gran Boom constructiu (entre finals dels 90 i principis del 2000) es van construir molts blocs de pisos, sobretot a les barriades de Sant Andreu, Mas Martí i prop del casc antic.
Per tant, podem dir que el casc antic del poble, pròpiament, no ha patit gaires modificacions (les cases familiars han passat a ser petits blocs de pisos) sinó que el poble s’ha expandit amb el creixement dels barris i les urbanitzacions, però no pròpiament del casc urbà (que només s’ha densificat).
Actualment s’està prioritzant l’atractiu del casc urbà, pacificant el trànsit, donant prioritat als vianants, senyalitzant millor la zona, ampliant les voreres i fent del centre del poble un lloc més amable i segur pels vianants.
EL MERCAT
Es va iniciar essent una fira d’intercanvi en què les persones de pagès aprofitaven els diumenges per anar a missa i baixar al poble i aprofitar per abastir-se dels aliments necessaris.
Poc a poc, es va anar consolidant cada diumenge ja que la gent d’altres pobles també el freqüentava, arribant així a l’actual punt en què és una de les principals fonts d’ingressos del poble.
Del mercat de Tordera, deriva la fira del Ram, una fira multisectorial de molt de ressó al municipi i a les comarques veïnes.
