Després de realitzar una enquesta a en Jaume Pagès, hem pogut saber moltes coses dels diables. Els diables van sorgir a partir del teatre com un grup d’espectacle més fa 17 anys,al 1993. Aquesta colla només actua a l’estiu, entre el Març i el Setembre. Està format per persones les quals quasi totes són de Tordera, teòricament són 70 diables, però a la pràctica en son només 30. Dins la colla hi ha tant nois com noies, però hi ha més nois que noies. Tot i que cada vegada es va igualant més. Fa dos anys hi havia un 90% de nois i un 10% de noies, aproximadament, i actualment hi ha un 60% de nois i un 40% de noies.
Per entrar dins la colla dels diables cal presentar-te a una reunió, i un cop has entrat et fan un bateig que consisteix en una sèrie de proves. Jaume afirma que per formar-ne part només fa falta tenir ganes, implicació, ser respectuós, responsable...
La junta dels diables està formada per:
La junta dels diables està formada per:
- Cap de colla
- Tresorer
- Secretari
- Vocals
- Cap de malabars
- Cap dels tabal
El cap de colla és l’encarregat d’enviar contractes per anar a fora, responsabilitats civil de la colla. Però en veritat les tasques se les reparteixen entre tota la colla.
Aquest grup per tal de realitzar les seves actuacions, reben subvencions de l’Ajuntament tot i que no les suficients.
En els correfocs hi ha els tabals, els malabars i els forques. El recorregut el marca l’Ajuntament i ells organitzen els correfocs en diferents parts:
Aquest grup per tal de realitzar les seves actuacions, reben subvencions de l’Ajuntament tot i que no les suficients.
En els correfocs hi ha els tabals, els malabars i els forques. El recorregut el marca l’Ajuntament i ells organitzen els correfocs en diferents parts:
1er: surten els tabals i els malabars
2n: un petit espectacle de petards, llums i una bèstia( en Lluci o l’Atom).
3er: correfoc, cada un és diferent, depèn del tipus de carrers.
4t: és el final, es fa una encesa general, es treuen totes les bèsties i hi ha l’actuació dels tabals i els malabars.
2n: un petit espectacle de petards, llums i una bèstia( en Lluci o l’Atom).
3er: correfoc, cada un és diferent, depèn del tipus de carrers.
4t: és el final, es fa una encesa general, es treuen totes les bèsties i hi ha l’actuació dels tabals i els malabars.
Quan l’espectacle és a Tordera s’hi esmeren una mica més. Surt la bèstia Maxtor, que surt mol poc, i venen els beterans i ho exageren més.
Tenen 3 bèsties diferents, que en podem saber-ne una mica més a la seva pàgina web diablestordera.com:
- LLUCI: gasta 120 carretilles cada vegada. Surt a tots els correfocs.
- ATOM: surt a tots els correfocs
- MAXTOR: només surt a Tordera ja que és molt gran
PUBILLATGE
Després d'entrevistar a Aitor Noguerol, hereu de Tordera hem après un xic més sobre el pubillatge del poble.
La primera pubilla de Tordera va ser fa 51 anys, i el primer hereu en fa 21. A Catalunya, desde que ho organitza el Foment de les Tradicions Catalenes, la primera pubilla va aparèixer fa vora els 30 anys i el primer hereu fa 9 (quatre d’ells són de Tordera). Aquesta tradició, el pubillatge, va sorgir per mantenir les tradicions catalanes i seguir lluitant per la cultura. En un principi va tenir poc suport, però actualment és una tradició viva i amb força per seguir endavant i lluitar per la cultura catalana al igual que altres tradicions com correfocs, geganters…
El ser hereu, implica acudir a locals (municipals o d’agrupacions) i acudir a la resta de proclamacions i eleccions on es celebra el pubillatge. A més a més s’ha de representar el poble en algunes ocasions.
Els nois es solen presentar a candidats per ser hereus majoritàriament pel seu sentiment torderenc i per les ganes de representar el seu poble tot escampant les seves virtuts, "el fet de sortir hereu del teu poble, és una sensació d’alegria absoluta", ens explica.
Aquesta tradició purament catalana s’està perdent a molts pobles però alhora hi ha d’altres que la tornen a recuperar. Particularment Tordera és un poble que lluita any rere any perquè aquesta tradició perduri. La comarca on la tradició està més arrelada es El Maresme (es celebra en 11 poblacions, alguns d’ells amb mes de 50 anys de tradició). A més, es la única comarca que a títol comarcal hi ha hereu, primer fadrí, segon fadrí, pubilla, primera dama, segona dama i títols per a nens petits (hereuet, pubilleta, fadrinet i dameta). A la Selva (4 municipis) i al Vallès (2 municipis), són pocs.
Ser hereu aporta entre altres coses, conèixer molta gent, molts pobles, poder defensar el teu poble, les teves tradicions i mantenir la cultura viva arreu de Catalunya.
També comporta un grau elevat d’implicació personal ja que has de lliurar la major part del teu temps als diferents actes en el diferents pobles que has de visitar i assistir. Per exemple l’hereu de Tordera ens ha especificat que ell com hereu de Tordera ha d’assistir a actes com ara a la diada de Catalunya, actes locals, a la fira de Ram, a la festa major i d’altres inauguracions i celebracions locals.
La tradició de pubillatge a Tordera està molt arrelada i es defensa gràcies al gran suport de l’Ajuntament i comerços locals, a part del seguiment de la població.
Finalment acabem explicant quines característiques ha de tenir un bon hereu o pubilla. Les característiques són tenir un sentiment d’orgull pel poble i pel país, implicació als actes i al poble, i ganes de difondre la cultura i la tradició.
